"En aquest sorprenent país, quan un apreciat escriptor de contes intenta escriure una novel-la i fracassa, se li premia com si ho hagués aconseguit ... Crónica de los Wapshot, de John Cheever, va aconseguir un Premi Nacional del Llibre. A El Escándalo de los Wapshot, seqüela de la Crònica, Cheever ha tornat a intentar, fracassant de nou, convertir en novel-la un material que només donava per a un relat. Com ja ha ficat la pota dues vegades, és molt probable que li donin el Premi Pulitzer "(crítica de Stanley Edgar Hyman per a la revista New Leader).
"Encara que Crónica de los Wapshot apareix a la llista de la Modern Library que inclou les 100 millors novel-les (en anglès) del segle XX, no es llegeix molt actualment".
"En una festa que va donar en els anys seixanta, l'editor Sol Stein recordava que Cheever havia llançat una mirada assassina a un altre convidat famós, Leslie Fiedler, els complets estudis crítics d'escriptors nord-americans del qual ometien la més mínima referència a Cheever. De fet, l'únic comentari més o menys acadèmic que havia rebut figurava en el llibre de Ihab Hassan Innocència Radical (1961), en el qual es descrivia la Crónica de los Wapshot com una 'col-lecció d'episodis diversos' que 'no tenien cap unitat' ".
"Crónica de los Wapshot s'havia venut millor del previst, però no era suficient per mantenir decentment a una família de cinc membres. Així doncs, Cheever es va posar a escriure més per diners que per plaer".
"Crónica de los Wapshot va guanyar el 1958 el Premi Nacional del Llibre. Cheever comptava amb tres bons amics, si més no, en el jurat. El dia de la cerimònia de lliurament, Cheever estava molt nerviós. Després que se li lliurés una placa i un xec de mil dòlars, va recitar un discurs molt breu 'balbucejant amb tanta rapidesa que ratllava en una grolleria inconscient', segons recordava un dels assistents ".
"Cheever es sentia molt animat: Crónica de los Wapshot era un èxit, i el seu autor un viatger de primera la filla del qual aviat assistiria a la refinada Masters School de Dobbs Ferry".
"La llarga ordalia de Cheever en escriure Crónica de los Wapshot es veuria generosament recompensada. El llibre va vendre més de vint mil exemplars en tapa dura, i la posterior edició de butxaca a càrrec de l'editorial Bantam va vendre gairebé 170.000, només als Estats Units. Mentrestant, durant aquesta primavera, Cheever seguia donant-li voltes a la seva imminent bona sort, arribant a somiar una nit amb els Eisenhower al dormitori de la Casa Blanca: 'Mamie està llegint el Washington Star. Ike, la Crónica de los Wapshot'".
"Cheever no deixava de turmentar-se amb Crónica de los Wapshot. No podia evitar pensar en com seria rebut el llibre, la qual cosa el portava a rellegir una i altra vegada per tranquil-litzar-se. En general, el text li agradava bastant, la qual cosa portava, al seu torn, a més reflexions sobre la fama i la fortuna, o, si més no, sobre una possible venda al Club del Llibre del Mes que li permetés una existència de luxe. La veritat és que el Club estava totalment de la seva part, encara que hi havia un petit problema: la paraula . El Club mai havia distribuït entre els seus membres cap llibre en el qual figurés aquest terme, motiu pel qual es preguntava si l'autor no podria ser convençut de la necessitat de trobar un equivalent raonable. Es va contactar amb Cheever deixant caure que havia molts diners en joc i es va acabar traient el tema. Hi va haver una pausa. Finalment, Cheever va respondre: 'La resposta és no. Aquesta és la paraula justa. L'única'. I així va néixer la llegenda: Crónica de los Wapshot va ser el primer text seleccionat pel Club del Llibre del Mes a contenir el terme ".
"La novel-la és una història d'una gran exuberància sobre un clan familiar de Massachusetts, marcat per la presència del mar, que triomfa, fracassa i torna a triomfar, travessant unes peripècies tremendament aventureres" (crítica de Charles Poore per al Times).
"L'esforç de Cheever qualla en un llibre esquerp, exuberant, absurd, audaç i ple de vida. L'obra és brillant, vivaç, alternant la tristesa amb la diversió i la tendresa" (crítica de Glendy Culligan per al Washington Post).
"La novel-la no és exactament una novel-la, o, en qualsevol cas, no és del tot seriosa. Es tracta bàsicament d'un mer entreteniment, d'un relat picaresc que no acaba de funcionar" (crítica de Maxwell Geismar per la New York Times Book Review).
"Cheever va escriure una vegada: 'Evidentment, un mai es pregunta: ¿és això una novel-la?. El que un es pregunta és si resulta interessant i si aquest interès implica suspens, compromís emocional i una atenció sostinguda'".
[Fragments extrets de Cheever: una vida de Blake Bailey, Premi Nacional de la Crítica 2009, Editorial Duomo]
[Esteve, 8 d'abril de 2013]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada