dimarts, 23 d’agost del 2016

CUARENTA Y UN INTENTOS FALLIDOS de JANET MALCOLM


 ¿Periodisme cultural? ¿Assaig artístic, o literari? ¿Assaig a seques? Qualsevol que sigui la denominació que mereixin els treballs de Janet Malcolm, poc importarà davant la constatació que es tracta de treballs sublims. La capacitat de Malcolm per aprofundir en els aspectes menys evidents en matèries com l'art, la literatura, el periodisme, la biografia, la pàgina de successos o la psicoanàlisi transcendeix el simple encasellament de la seva obra en un gènere determinat i atorga als seus llibres un aura d'omnisciència i, a més i sobretot, d'omnipotència. Capaç de furgar en assajos anteriors en la vida i en l'obra de Txékhov o de Gertrude Stein, de desmuntar els tòpics més arrelats en l'univers periodístic o en l'àmbit de la justícia, d'extreure el més ocult de la psicoanàlisi, s'atreveix en el llibre que ens ocupa a bussejar en diferents aigües de la vida artística i cultural. Això sí, sempre a contracorrent. Perquè si alguna cosa caracteritza les percepcions de Janet Malcolm és la seva tremenda voluntat de posar en solfa les percepcions dels altres, especialment aquelles que, nascudes al calor dels esdeveniments, han perpetuat una visió de les coses que ningú ha gosat discutir, a recer de la qüestionable autoritat de l'Acadèmia. I tot això, sense mostrar el menor indici de revenja o de provocació; només com qui de sobte descobreix que, sota la pintura del quadre que tothom admira, s'oculta una altra pintura, la del primer esbós, més autèntic i de major qualitat que l'obra final.

    Cuarenta y Un Intentos Fallidos és el títol del primer assaig d'aquest volum, però el veritable títol seria el que anuncia el subtítol, Ensayos sobre escritores y Artistas. Es podria pensar que l'autora ha triat un fracàs per encapçalar el seu llibre com un exercici de modèstia o d'humilitat. No sembla que sigui el cas. Més aviat es tracta de la constatació d'una incapacitat professional, del convenciment d'una irresoluble imperícia en la recerca del to amb què plasmar les seves trobades amb el pintor David Salle, artista d'alt valor comercial i d'escàs prestigi crític. Una mena d'ambivalència emocional sobrevola els 41 intents fallits d'elaborar una semblança de l'artista, atrapada l'autora entre l'Escil·la del menyspreu i la Caribdis de la compassió. Poc o gens impressionada per les habilitats artístiques de Salle i, menys encara, pels seus mètodes de treball o les seves teories sobre l'art, el seu principal objectiu a l'hora de clavar la dent és la debilitat humana d'un artista que ha aconseguit l'èxit sense obtenir el reconeixement. Però la voluntat de Malcolm de redimir els seus personatges, de treure a la llum les virtuts que l'acusació popular ha enterrat sota una profunda capa de desdeny, de descobrir els aspectes lloables que s'amaguen sota les reticències crítiques, fracassa una i altra vegada en el cas de Salle, com si tots els antídots experimentats es malmetessin per la resistència d'uns anticossos indomables. Aquí on Salle es mostra irredimible, altres ofereixen vies d'absolució. És el cas de Salinger, l'autor d'El Vigilant en el Camp de Sègol, de la fotògrafa Julia Margaret Cameron, de la també fotògrafa Diane Arbus o de l'autora de la sèrie de llibres per a adolescents Gossip Girl. En tots aquests exemples, cadascun d'ells mereixedor d'un assaig perspicaç, Janet Malcolm s'enfronta a l'opinió establerta, a una horda crítica que ha aconseguit el triomf de subestimar i veure subestimada l'obra dels artistes esmentats. Lluny de rescatar el mèrit acudint a camins trillats, Malcolm esmicola les crítiques i, com el que fa de la necessitat virtut, converteix els presumptes defectes en manifestes lloances, argumentant amb convicció i desimboltura i transformant en joies el que fins al moment havien estat considerades quincalla.
    Capítol a part mereix l'assaig sobre el grup de Bloomsbury, el més extens de la recopilació, i el més transversal perquè per la seva elaboració s'ha recolzat en múltiples fonts i documents. La llegenda de Bloomsbury ocupa gairebé el mateix espai que la llegenda artúrica en l'imaginari popular. I així com Arturo havia de cedir protagonisme als seus cavallers a la recerca del Grial, el cap visible de Bloomsbury, Virginia Woolf, es fa a un costat per permetre l'accés de secundaris com Vanessa Bell, Clive Bell, Roger Fry, Leonard Woolf o Duncan Grant. I contra el que pugui pensar-se, tots tenen alguna cosa interessant a dir.
     En resum, una estupenda col·lecció d'assajos, nascuts d'una ment lúcida i inconformista. Més que Cuarenta y Un Intentos Fallidos, aquest llibre s'hauria de titular com cal: 255 pàgines extraordinàries.


    Esteve [11 de desembre de 2015]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada