Fa pocs dies, Enrique Vila-Matas feia referència en un article periodístic als conceptes de novel-lista elefant i novel-lista tèrmit (veure El País de 10 de juliol de 2012), estímul suficient per permetre'm l'atreviment de seguir amb el símil animalístic en aquesta crònica . Quan el lector es llança a llegir una novel-la, espera trobar la idea que subjau al succés, és a dir, descobrir el principi bàsic que alimenta el relat, el pensament motor que impulsa l'esdeveniment que se'ns narra. En suma, la filosofia de l'autor més enllà de la progressió dels fets. A les males novel-les, el fet precedeix a la idea, de manera que fàcilment sospitem que l'autor va il-luminar una història sense més pretensió que la d'encadenar un fet darrere l'altre, això sí, tan amena i entretingudament com sigui possible, amb la intenció d'amenitzar la lectura, i davant la qual només la progressió narrativa ens permet entreveure un missatge superior, quan es dóna el cas. Aquestes serien les novel-les-llebre, en què la trama sempre va per davant, atiada a certa distància per la idea o, en el pitjor dels casos, sense cap idea en la seva persecució. D'altra banda estan les novel-les en les que la representació del món que habita en l'autor, les creences o principis que aquest atresora, en definitiva, la filosofia que abandera, està tan fermament establerta que funciona com un tòtem, assentada i ancorada com a centre al voltant del qual es mouen els fets i els personatges. Aquestes serien les novel-les-eixam, amb una massa central inequívocament establerta, a la qual se sumen o de la qual s'allunyen elements individuals sense modificar per això l'essència i l'entitat del grup.
Això ve al cas de El Coleccionista, debut novel-lístic de John Fowles. La trama és simple: un tipus amb cert dèficit psicològic malgrat una aparença normal segresta i tanca en un soterrani a una jove estudiant d'art per la qual sent una atracció platònica. Vist l'argument, és comprensible que la crítica i el públic classifiquessin el llibre de Fowles com un thriller o com una novel-la d'intriga. Certament, així seria si es tractés d'una novel-la-llebre, en què l'interès pel resultat final fos l'ham del qual sentir-se presoner en el procés de lectura. Però El Coleccionista va molt més enllà. Fowles atresora una visió del món i de la societat que emergeix de cada paràgraf, un corpus irreductible al que anècdotes i personatges se sumen incondicionalment, i que transcendeix la resolució de la suposada intriga. No és debades que les posteriors novel-les de Fowles aprofundiran en els mateixos temes i inquietuds: la impossibilitat de comunicació entre diferents classes socials, sotmeses a una jerarquia derivada de les diferències educatives i culturals, el convencionalisme i la correcció com a tapadora social de profunds desequilibris psicològics, o la preocupació per l'ús del llenguatge com a veritable barrera de separació entre els individus. Per aquest motiu es pot concloure que El Coleccionista és una novel-la-eixam, que parteix d'una idea clara i definida de l'entramat social, que vertebra en un centre aglutinador les premisses filosòfiques i sociològiques de l'autor, i que se serveix dels esdeveniments, les situacions i els personatges com argamassa unificadora.
Apta per a un públic àvid d'intriga, prohibida per a tothom qui no senti interès per les relacions humanes, perfecta per als que gaudeixen descobrint, siguin o no alienes a la seva pròpia, diferents percepcions del món en què vivim.
Esteve [12 de juliol de 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada