dissabte, 20 d’agost del 2016

EL PLANTADOR DE TABACO de JOHN BARTH


  1,50 kg. No, no estem parlant del pes d'un setmesó, sino del pes d'un llibre. Nom de pila: El Plantador de Tabaco de John Barth. No, no és un llibre per passejar a la platja. No és un llibre per portar sota el braç a la piscina. No és un llibre per carregar a la motxilla. Ni tant sols és un llibre per llegir al llit, ans deslliureu-nos de qualsevol forma d'asfíxia. És simplement una obra mestra. I quan dic obra mestra vull dir exactament això. Capaç de beure en la mateixa mesura del Quixot de Cervantes, del Càndid de Voltaire, de les novel-les angleses de formació i de la novel-la de viatges, El Plantador de Tabaco representa la visió postmoderna de la Història.
    El protagonista, Ebenezer Cooke, és un jove del segle XVII en possessió de dos títols: un, atorgat des de les altes esferes del poder, el de Poeta Llorejat de la recentment conquerida colònia de Maryland (que aquí ens pot sonar tan extravagant com el títol de Reina del Carnaval) i l'altre, autoimposat i orgullosament anunciat als quatre vents, el de "poeta i verge", tal com li agrada presentar-se en societat. Embarcat en un vaixell per establir-se als seus dominis a Amèrica, les aventures i desventures que se succeeixen amenacen cada dos per tres de desposseïr-lo d'ambdós títols, del de poeta i del de verge. El seu periple el trasllada d'una Anglaterra apamada i segura a un territori inhòspit, farcit d'exploradors avantatgistes, colons sense escrúpols i indígenes feréstecs, el de l'Amèrica de la colonització. I aquest trànsit és el que es proposa cantar en la Marylandíada, espècie de poema èpic en la línia de la Ilíada, les Argonàutiques  o els Lusíades. Aquest és el tema bàsic, però Barth l'aprofita per incorporar multitud de subtrames, enfocades a la discusió de qüestions lligades a la sensibilitat moderna, ja sigui la naturalesa de la identitat de l'home contemporani, la desmitificació de la Història, la realitat o irrealitat del món que percebem o la multiplicitat d'interpretacions dels fets que regeixen el món  i del actes que mouen els homes. Ebeneze Cooke, innocent aspirant al Paradís, es topa de front amb un infern ple de putes, drogues, violacions i merda. Sort en tindrà del seu antic tutor, el camaleònic Burlingame, que, sense deixar d'intrigar en totes i cadascuna de les conspiracions polítiques de la seva època, l'alliçonarà per sobreposar-se a aquest xoc frontal amb la realitat, redreçant una visió unívoca de l'home del segle XVII cap un món de múltiples perspectives en el que el cinisme i l'engany són armes necessàries per a la supervivència. Aquest aprenentatge es manifestarà en la transformació de la natura del poema d'Ebenezer Cooke, concebut primer com un cant èpic per lloar la grandesa i magnificència de la colonització, convertit finalment en una sàtira poca-solta sobre l'absurd que la realitat representa. A partir de d'aquí, la història d'amor de Pocahontas i John Smith, entre d'altres,  cobra un nou sentit. A tot això, meravella l'habilitat de John Barth per introduïr debats d'absoluta contemporaneitat en les converses entre Cooke i Burlingame, respectant en tot moment l'estil lingüístic i l'esperit de l'època que demana una novel-la històrica.
    El Plantador de Tabaco és un must i va representar en el seu moment un pas endavant en la concepció de la novel-la històrica, un entramat de dos materials difícils d'encaixar: la rigorosa ambientació històrica i l'exposició despreocupada dels conflictes moderns. Només cal una taula ben ferma, ganes de fotre's un fart de riure, aparcar els prejudicis vers la història d'un "poeta i verge" del segle XVII i ja ho tindreu ben encarrilat. Això sí, com totes les grans novel-les, té una pega important: 1.173 pàgines després de començar-la a llegir, mataríem per 1.000 pàgines més. És el que té la droga de qualitat.
 
    Esteve [25 de juliol de 2013]
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada