dissabte, 20 d’agost de 2016

BUTCHER'S CROSSING de JOHN WILLIAMS

 Quina temptació més gran, tant se val si de crítics de la cort o de lectors de carrer, la de comparar les obres d'un mateix autor per veure de trobar-ne diferències o similituds! John Williams és d'aquells autors que ho posa fàcil. Poc prolífic, la seva obra es pot comptar amb tres dits d'una sola mà. Primer va escriure la novel-la que ens ocupa, Butcher's Crossing, després va publicar Stoner, ja ressenyada en aquesta web, i finalment va aparèixer Augustus, amb la que va rebre el reconeixement del prestigiós National Book Award. Deixant de banda aquesta última, rara avis per la seva estructura epistolar (però un motiu més per afirmar la polivalència de Williams), són les altres dues les que centren l'interès d'aquest intent comparatiu. I és que poques vegades ens topem amb dues novel-les tant semblants i, a la vegada, tant diferents.
    Per començar, pocs arguments tan dissímils. Si Stoner retratava la vida gris i entrebancada d'un professor universitari, els seus fracassos familiars i els seus maldecaps acadèmics, en definitiva, l'acceptació estoica d'un destí inexorable, Butcher's Crossing, en canvi, ens situa en l'Amèrica de finals del segle XIX, el món dels caçadors de bisons, les grans praderes inexplorades, la lluita de l'home contra els elements, en definitiva, l'acceptació estoica d'un destí inexorable. Què, sembla que em repeteixi, oi? Doncs sí, i voluntàriament. Semblaria que dos panorames tant diferents com la novel-la de campus, encapsulada gairebé entre les quatre parets universitàries (o els quatre edificis, pel cas és el mateix), opressiva i claustrofòbica de tanta angoixa vital, i la novel-la de l'Oest, lliure i salvatge entre espais oberts, depriment i agorafòbica de tant oreig entre muntanyes, no tinguessin més remei que donar-se l'esquena, que representar dos mons antagònics i, per tant, excloure representacions paralel-les de la realitat. A pesar de tan contraposats escenaris, del diferent tipus d'actitud que reclamen diferents tipus d'espai i de temps, i de l'heterogeneitat contextual de les dues novel-les, és fàcil veure que es regeixen per un mateix patró estilístic i, sobre tot, que els seus personatges principals es comporten davant l'adversitat i el contratemps amb la mateixa enteresa. No sols veuen passar la vida amb aquella estranyesa que els fa semblar extemporanis, amb aquell pòsit d'irrealitat que els fa concients de l'ara i el aquí i, a la vegada, de l'enlloc i el mai, sino que, a més, assumeixen que la vida és conflicte i que tenim totes les de perdre. Will Andrews, el jove protagonista de Butcher's Crossing, reb la primera lliçó que es pot aprendre a l'edat adulta i la reb del mestre més intransigent: la natura. No hi ha negociació possible, no hi ha estratègies ni aliances que valguin, la derrota és segura. Només es poden minimitzar les pèrdues i acceptar els revesos com si fossin un xarop amargant que ajuda a crèixer. El que no et mata, et fa més fort, i Will Andrews s'enclasta contra aquesta realitat com si es tractés d'un miratge que, quan més segura és la percepció de que el veus, més mancat de consciència estàs.
    Butcher's Crossing demostra que John Williams era un novel-lista excepcional, dotat d'una capacitat extraordinària per expressar un punt de vista sobre la condició humana ferm i arrelat, sense matisos, fruit d'un pensament sistemàtic, i sobradament capacitat per transferir-lo al comportament dels seus personatges. Hi haurà qui digui que les seves narracions fredes i quasi-documentals denoten una manca d'estil. En absolut, l'obra de John Williams posseeix un estil tant propi i intransferible que les seves novel-les haurien de portar una etiqueta amb denominació d'origen.

     Esteve [24 d'octubre de 2013]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada