dissabte, 20 d’agost de 2016

ENTRE LOS ARCHIVOS DEL DISTRITO de KENNETH BERNARD

Improbable lector (homenatge a la columna sabatina de Rodríguez Rivero a El País), ets dels que no digereixen fàcilment que al supermercat la caixera ja no doni mai les gràcies? Dels que no suporten que et lliurin el canvi en bitllets i monedes juntament amb el tiquet en un manyoc? Dels que es lamenten que no t'ajudin a embossar els productes, o que, en cas afirmatiu, pateixen en veure que no se segueix cap metodologia i s'amunteguen els productes pesats sobre els fràgils? Dels que s'indignen per haver d'empènyer els productes per la cinta transportadora quan hauria de ser la caixera qui els fes arribar a la caixa? Ets dels que avorreixen els mòduls amb cintes en "S" que s'utilitzen per regular les cues en aeroports o oficines bancàries? Dels que preferirien poder triar l'empleat que els atengués i no el que se'ls assigna per l'atzar de la distribució organitzada? Ets dels que, en arribar a casa o en sortir d'ella, et sents observat pel veí en detectar un lleuger clic a l'espiell de la seva porta? Si és així, en tot o en part, benvingut a l'estupenda novel-la de Kenneth Bernard.
    Perquè Entre los Archivos del Distrito, única novel-la de Kenneth Bernard, autor prolífic en teatre i poesia, és un desesperançat lament en contra de la progressiva burocratització de la societat moderna. Escrita el 1992 i traduïda ara per l'Editorial Errata Naturae en la seva modèlica col-lecció El Pasaje de los Panoramas, Entre los Archivos del Distrito suposa un intent de manifestació del futur més immediat amb els arguments del present més proper. D'una manera similar a 1984 d'Orwell, no es tracta d'acudir a les figures recurrents dels robots, les naus espacials, l'enginyeria genètica o els planetes llunyans per descriure un futur amenaçador. Només cal posar l'accent en els vicis i malformacions de la societat actual per seguir la deriva en què aquests van a desembocar. Com va dir algú, el futur ja és aquí. I és que les ciutats ja s'han convertit en una amenaça per la seva progressiva associalització, allò que va néixer perquè els homes es relacionessin s'ha transformat en un escenari salvatge en què un no pot ni fiar-se del seu veí, en un ens totpoderós en el que totes les dades són processades de manera que cap parcel-la d'intimitat quedi salva i estalvi, en un asfixiant teatre d'operacions on l'amabilitat, l'educació i la solidaritat han claudicat davant la suspicàcia, la sospita i la delació. Què es pot dir, si no, dels clubs funeraris, cèl-lules fundacionals d'aquesta nova societat, en què les persones són agrupades en funció de la seva edat i la seva esperança de vida en detriment de la seva afinitat o empatia, substituïdes quan moren per altres de la mateixa gamma de la mateixa manera que es supleix la peça d'un automòbil per una altra de la mateixa naturalesa? La ciutat i les relacions socials que alberga evolucionen i es transformen en un mecanisme descarnat, en un estat administratiu en què qualsevol acte queda arxivat amb la complicitat dels propis ciutadans, subjectes actius i passius d'aquest gólem burocràtic. Davant d'això només queda la fugida com a solució. La llibertat resideix lluny de la ciutat i només s'adquireix renunciant al contracte social i abraçant la misantropia.
    Kenneth Bernard és un abanderat de l'inconformisme. Encara que el seu protagonista sembli dèbil, anònim i insignificant, les seves petites subversions, els seus callats sabotatges i la seva resistència a la maquinària totalitària mostren una escletxa per la que apunta l'esperança d'un món millor en què la suma de petites revolucions s'enfronti amb possibilitats de victòria a l'afany engullidor de l'aparell estatal. Alguna vegada has patit la indiferència d'un funcionari, l'antipatia d'una caixera o el menyspreu d'un empleat de banca? Alerta, ciutadans del món sencer. Aquest pot ser el primer símptoma de l'opressió.

    Esteve [24 de febrer de 2012]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada