La literatura és com un cristall. N'hi ha d'opaca, n'hi ha de translúcida i n'hi ha de transparent. La literatura opaca és aquella en què el missatge que pretén transmetre's queda absolutament ocult i soterrat per sota d'un excés de verborrea, per una falta d'adequació entre idea i realització o, resumint, a causa de la imperícia de l'autor. Acostuma a ser mala literatura. La que anomenaríem translúcida és aquella literatura en la qual el pensament o pensaments que es pretenen fer arribar al lector no es mostren de manera manifesta sinó que queden parcialment visibles a través dels mecanismes narratius i obliguen a un esforç interpretatiu suplementari per aconseguir desvetllar el quid de la qüestió. Aquesta acostuma a ser bona literatura. Finalment, la literatura transparent es construeix amb la clara intenció de comunicar uns principis, uns valors o unes inquietuds i cap estructura formal pot allunyar el lector del seu descobriment. En aquests casos, com a la vinya del Senyor, acostuma a haver-n'hi de bona i també acostuma a haver-n'hi de dolenta.
La Librería Ambulante és un cas paradigmàtic de literatura transparent. La transparència comença amb l'argument. Un rodamón que recorre els pobles i ciutats amb una carrossa plena de llibres en venda aterra en una granja i acorda traspassar el seu negoci a una conca avorrida de la seva rutina domèstica i desitjosa de viure aventures. Aquest transvasament serà l'origen d'una espècie de road-novel, de novel-la de carretera, en la qual la nostra heroïna es veurà immersa en una sèrie de peripècies de les que seran partícips el seu germà, un escriptor acostumat a les cures d'una atenta i competent mestressa de casa, i l'antic propietari, un loquaç venedor ambulant bregat en múltiples camins escassament transitats. A la manera de Mark Twain, Christopher Morley dibuixa els seus personatges perquè siguin clarament reconeixibles: el germà ressentit i desemparat, la germana àvida de realitzar-se i innocent en un món hostil i estrany, i el venedor, murri però honest per damunt de tot. Però si aquesta novel-la és en veritat transparent és perquè tot aquest parament està lluny de dispersar l'atenció del lector sobre les veritables intencions de l'autor. És més, tots els incidents estan encadenats per mostrar un ensenyament, una lliçó, que servirà als protagonistes per tornar al seu autèntic camí, i el lector, per descomptat, per a descobrir uns valors morals que serveixin de model d'integritat.
Uns apunts de moral: la dona està sotmesa a una esclavitud de la qual té dret a alliberar-se; l'adquisició d'un ofici requereix d'una perícia que només atorguen els anys; hi ha un llibre per a cada persona, només cal descobrir quin és; les aparences enganyen; l'amor no neix a primera vista sinó de la comprensió mútua; la llar és un espai al qual és difícil de renunciar-hi completament; i, finalment, (i això se sap des del Quixot) la literatura s'ha d'administrar en les dosis correctes o pot arribar a fer embogir.
La Librería Ambulante és un d'aquests llibres deliciosos en el sentit més plàcidament pacífic del terme. No hi ha lloc per al mal humor, per la perfídia, per la manca de delicadesa. Tot és innocentment reverent, escandalosament rítmic, avorridament interessant i, sobretot, delicadament transparent. Hom corre el risc de pensar que el món és així i arriscar-se a la patacada de la realitat, però en qualsevol cas aquest tipus de literatura ens fa menys cínics i més humans.
Esteve [12 de març de 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada