HHhH de LAURENT BINET

Amb el difícil que és avui en dia mostrar-se original i revolucionari, aquest Laurent Binet, en la que és la seva primera novel.la, ho aconsegueix des del títol mateix. Es requereix cert atreviment per plantificar un títol com aquest, HHhH, que si es cita en veu alta, amb tot el joc de hacs aspirades, pot provocar un col.lapse respiratori i, si es desglossa com "hac, hac, hac minúscula, hac" , revela un estat avançat de tartamudesa. Vaja, que el que s'aconsegueix en exclusivitat, es perd en comunicabilitat. HHhH procedeix de la frase "Himmlers Hirn heißt Heydrich", que en clar i català vindria a significar "el cervell de Himmler es diu Heydrich". El sol esment d'aquests dos noms ja n'hi ha prou per situar-nos en l'època i l'escenari: Heydrich, el "carnisser de Praga", i l'atemptat que va patir el 1942, orquestrat per la Resistència txeca, són els pilars sobre els quals s'assenta la narració d'aquesta novel.la històrica, o d'aquesta novel.la documental, o d'aquest llibre d'història , o d'aquest ...

    Difícil encasellar HHhH en un gènere determinat. Binet es desmarca de la novel.la històrica pel que fa a la renúncia a les convencions del gènere, evitant (o penedint-se, quan cedeix a la temptació) posar frases imaginàries en boca dels personatges, rebutjant la manipulació dels fets o la seva invenció quan es creu necessària per dotar de ritme narratiu a la història, rebutjant les trames paral.leles que eviten que el lector acabi avorrint la trama principal i, en fi, no cedint a la temptació de sotmetre la documentació històrica als interessos de la narració. Binet tampoc escriu un llibre d'història. Per a això, s'hauria d'haver prescindit d'un narrador parcial, hagués hagut de documentar seriosament les seves fonts i acarar-les, hagués hagut de renunciar a alguna que altra llicència narrativa o, simplement, hagués volgut mostrar un rigor històric del que pateix tot el relat. Binet és un narrador interessat en un esdeveniment històric, l'atemptat contra Heydrich i, per extensió, la política d'expansió del Tercer Reich a Txecoslovàquia i el naixement de la "Solució Final", però no més que un narrador aficionat. A cada moment ens revela els seus dubtes pel que fa a la informació i pel que fa al mètode per exposar-la. Tot el que va esbrinant, les fonts a les que té accés, no són més que detalls que en qualsevol moment poden quedar en entredit. No sabem bé si el cotxe en què viatjava Heydrich en el moment de l'atemptat era negre o verd fosc, si la bomba era d'un tipus enverinat o no, però això no importa perquè els detalls, tan importants per a la credibilitat d'una narració de tipus històric, són irrellevants per a un narrador que, conscient de la seva imperícia, va construint la història pas a pas, donant un pas cap endavant i dos cap enrere si cal, per així destacar allò veritablement substancial de la Història. En lloc de reunir tota la documentació relativa a l'atemptat, els seus precedents i els seus conseqüents, i construir després la novel.la encaixant les peces, Binet ens presenta una mena de work in progress, d'obra en construcció, en què tot està subjecte a confirmació, en la qual el que és superficial acaba enfonsant-se per treure a flotació allò absolutament essencial, els fets contrastats i, sobretot, l'homenatge als que van patir per fer-los possibles.

    HHhH és una cosa excel.lent i que, per una vegada, "una cosa" no soni a quelcom pejorativament insuls. El fet de no saber distingir entre un robí i una maragda no impedeix reconèixer la seva bellesa ni adonar-se que un està en presència d'una joia autèntica.

    Esteve [26 de setembre de 2011]