Hi ha novel-les que són autèntics tractats de sociologia. Més enllà d'un argument compromès o uns personatges abanderats de determinats valors, enfoquen el seu desenvolupament com si es tractés d'una reivindicació per canviar l'statu quo del moment en què apareixen. Si el segle XX ha conegut alguna novel-la amb aquest impuls revolucionari, una novel-la que hagi transmès el seu missatge com un crit que alhora diu Socors! i Prou!, amb l'ímpetu de la protesta que sorgeix des de les mateixes entranyes, aquesta novel-la és, sens dubte, Un home invisible de Ralph Ellison.
Un home invisible transcendeix el seu títol i es transfigura en un concepte definitori de la situació de l'home negre als EUA de mitjans del segle XX. El negre americà dels anys 40 i 50, abans de la conquesta dels drets civils i del progressiu reconeixement de la seva igualtat respecte a l'home blanc, era vist així, com un home invisible. Veure un home invisible pot semblar un contrasentit, però el significat de la frase abriga la idea que la veritable percepció de l'existència dels negres, l'única possibilitat de reconeixement i respecte per part dels blancs, passava per no alçar la veu i seguir patint la submissió diària sense mostrar ni una mica de rebel-lia. El negre silenciós, respectuós amb la jerarquia imposada pels blancs, alliberat de l'opressió de l'esclavitud però còmplice d'un nou estat de servilisme, era el negre bo, el que seria tractat amb respecte i educació sempre que admetés explícitament o tàcita ( tant és, els dos camins serveixen al mateix fi) la conveniència en l'acceptació de l'estat real de les coses, sempre que tingués clar el who is who en la relació de poder, sempre que el negre s'adonés que estava jugant en una altra lliga, que es podia arribar als estrats superiors de l'escala social, però que en aquest cas el punt de referència no serien els blancs, sinó el món negre, un món a part que existeix per la magnanimitat i la benevolència del món blanc. El blanc pot crear universitats per a negres i nomenar respectables ciutadans negres perquè les dirigeixin, pot crear empreses que depenguin per prosperar de l'habilitat d'un negre confinat en departaments subterranis. Pero això són concessions, són prebendes atorgades generosament des de la superioritat , com el senyor feudal feia amb el vassall, o com l'amo fa amb el criat. Vassalls, criats, negres, tots ells, amb la saviesa de la supervivència i amb la por a la represàlia, saben com han de comportar-se, complint les instruccions, agraint els compliments i passant desapercebuts. ¿Desapercebut? Vaja, sembla que estem ja prop de la invisibilitat.
En fi, Ralph Ellison diu no a tot això i aixeca la veu per fer-se visible. El seu clam i el de tots aquells que es van unir a ell en tots els àmbits socials i culturals i, en el cas que ens ocupa, literaris (Richard Wright, James Baldwin o Ishmael Reed, entre d'altres), va permetre revertir en alguna cosa la situació i donar la possibilitat d'arribar a veure, sí, a veure, a un ciutadà negre, no només com a ciutadà de ple dret, sinó com a President dels Estats Units d'Amèrica. Potser per les seves implicacions aquesta sí sigui la gran novel-la americana.
Esteve [2 de Maig de 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada