Imperdonable no conèixer Wakefield, un dels relats més importants de la història de la literatura. Per a qui l'hagi llegit, felicitats i a una altra cosa. Per als que no, aquí van quatre apunts sense pretensió educativa.
1. Per qui vulgui saber l'argument de les novel-les i relats com a element decisori a l'hora d'escollir les seves lectures, n'hi haurà prou amb dir que en el primer paràgraf de Wakefield ja està enunciat tot el conte. A la manera de l'Agència EFE, Hawthorne ens informa en ben poques línies de què va la història. Un home qualsevol ("diguem-li Wakefield") abandona un dia la seva llar i la seva dona sense acomiadar-se per traslladar-se a una altra casa del veïnat on observar la reacció que desperta la seva desaparició i tornar al cap de vint anys com si no hagués passat res. Hawthorne ens adverteix que ha llegit la notícia en un diari o revista i que ell s'encarregarà de explicar-nos-la de nou (per això el relat pertanyi al conjunt d'històries amb el títol Cuentos Contados Dos Veces) segons el seu propi punt de vista.Y això ens porta al punt número 2.
2. A qui li interessin els protagonistes de les històries, dir que sobresurten dos: un, el propi Wakefield, que no en va dóna nom al títol del relat i que es caracteritza per no tenir característiques (un tipus gris, gairebé vulgar, del comú dels mortals, amb una vida calmosa i res excèntrica), capaç d'executar un fet fora del comú sense que en cap moment sembli una aventura. Vaja, un tipus del munt que un dia fa una cosa absolutament extraordinari sense deixar de ser de la pila. I dos, el narrador de la història, un narrador curiós, que busca en la història concisament llegida explicació a les possibles motivacions del protagonista que subjauen en la seva inexplicable decisió. Sí, d'acord, la dona de Wakefield també té alguna cosa a dir (no és de rebut que Eduardo Berti li hagi dedicat una novel-la amb el títol de La mujer de Wakefield), però com una Penélope moderna es limita a esperar passivament la tornada del marit i, en el seu moment, donar-lo per mort o desaparegut. Però, com diu el narrador, "a nosaltres ens interessa el marit".
3. A qui li interessi la història literària, comentar només que hi ha un il-lustre precedent de la història (el Rip Van Winkle de Washington Irving, en el qual el protagonista s'allunya de la seva llar per acabar adormit al bosc durant vint anys i tornar com si res a casa), i que Wakefield és el punt de partida de magnífics relats apareguts a posteriori (des de "L'home de la multitud" d'Edgar Alan Poe, en què s'utliza del punt de vista del narrador i l'alienació que les masses de les modernes ciutats provoquen en els individus, fins a "El bon senyor Marblehall" de Eudora Welty, en què el protagonista del títol destaca per la seva irrellevància a ulls dels veïns, però és capaç de portar una doble vida amb sordina, per no parlar de l'esperit kafkià avant la lettre del relat de Hawthorne). Com a colofó, llegir sens falta l'anàlisi de Borges contingut en Otras Inquisiciones.
4. A qui busqui alguna cosa que llegir en deu minuts que li doni de pensar durant hores, Wakefield és la seva lectura sense dubtar-ho.
Esteve [5 de juny de 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada