dissabte, 20 d’agost del 2016

JÓVENES CORAZONES DESOLADOS de RICHARD YATES

 Es comenta que tot escriptor escriu sempre la mateixa novel-la i en el cas de Richard Yates això és una veritat com un temple. Ara bé, si les novel-les són bones, a qui li importa? Ens passem la vida fent-nos el retret de que hauríem de tornar a llegir aquell llibre que ens va semblar fantàstic i justificant el fet de no fer-ho mai dient-nos que ens queda massa cosa bona per llegir com per entestar-nos en repetir. Autors canonitzats, vius i morts, com Faulkner, Fitzgerald, Modiano o García Márquez, entre molts d'altres, ens ho posen fàcil perquè han escrit molt i podem anar saltant de llibre en llibre amb la sensació de que ens desplacem per la mateixa via. Lampedusa va optar per escriure'n un de sol comprimit en dues-centes pàgines i Proust un de sol desenvolupat en més de cinc-mil.
   Yates, d'una novel-la a una altra, conserva el mateix estil, sublimat i estilitzat a Revolutionary Road, i, el que el fa més reconeixible, una temàtica comú. Les seves novel-les contenen sempre joves guapos i benestants, cansats de la gran ciutat, frustrats de la seva feina, ells apalancats en una vida relativament acomodada que inclou una caseta unifamiliar a les afores i uns whiskets a mitja tarda, elles frisant per trobar una ocupació que les faci sentir realitzades i no unes simples mestresses de casa. Elements imprescindibles també: uns veïns atractivament desitjables però igualment frustrats i una lenta però progressiva putrefacció de la relació de parella. De Jóvenes Corazones Desolados s'en pot extreure algún tret distintiu com ara la consideració de que les aspiracions artístiques del seus protagonistes, obcecats en triomfar en el seu mitjà cultural, sempre esdevenen un absolut fracàs en contrast amb l'èxit dels seus contrincants, i un fet incontrovertible: tota parella, per glamourosa i envejable que sembli, està condemnada al desastre. Veiem com nèixen i es construeixen els fonaments d'aquests lligams basats en l'atracció i la compenetració i com una lenta deconstrucció fa aflorar les distàncies socials, econòmiques, culturals i generacionals que condueixen cap a la destrucció mútua. Aquest pessimisme de fons no s'encomana al lector perquè els personatges de Yates sempre parlen, inclús en els pitjors moments, com si una nova oportunitat els estigués esperant al girar el cantó. Deu ser cosa del tarannà americà. Això sí, la genialitat de Jóvenes Corazones Desolados, a l'igual que en les demés novel-les de Richard Yates, s'exhibeix en aquesta capacitat del narrador d'enriure-se'n dels personatges, de relativitzar els seus fracassos, de minimitzar les pèrdues i maximitzar els guanys, d'aquesta mirada de murri que converteix la tragèdia en un sol acte que és la vida en una farsa per capítols.
    Qualsevol cosa de Yates, a risc de sonar a coneguda, és extraordinària perquè ens retrata en les nostres obsessions i debilitats i ens les fa acceptar en la seva banalitat. A pesar d'una traducció que podríem anomenar com desconcertant a força de voler semblar moderna, Jóvenes Corazones Desolados és un tros de novel-la en la seva doble accepció: perquè és una novel-la impressionantment bona i perquè no és més que una part de la gran novel-la única que va escriure Richard Yates.


    Esteve [16 de febrer de 2013]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada