Tolstoi deia que les famílies infelices ho eren cada una a la seva manera i, si hagués tingut oportunitat de conèixer la família Mitford, de ben segur que s’hagués posat les botes. Tal com s’assenyalava en la crítica del llibre Las Hermanas Mitford que aparegué en aquesta secció (Carles, 27 de febrer de 2014), aquesta va ser una de les famílies més peculiars que va donar el segle XX i, com que entre les seves peculiaritats figurava la de l’amor per la literatura i la manca de prejudicis per parlar de sí mateixos, ens han arribat diferents testimonis de la mà d’alguns dels seus membres, uns de marcat caire autobiogràfic, com la recent aparició de Nobles y Rebeldes de Jessica Mitford en la mateixa editorial Libros del Asteroide, alguns emmascarats en forma de novel-la. Aquest és el cas de L’ Aventura de l’Amor de Nancy Mitford que, sota l’aparença d’una ficció novel-lesca, fa un retrat de la família Radlett i, especialment, d’una de les filles, Linda, de tal manera que la llei de les similituds obliga a remetre's a les aventures i desventures de l’autèntica família Mitford.
Abans que res, dues coses. Primer, una lamentació, la de rebatejar un títol tan engrescador i encertat com el que la mateixa editorial va posar en l’edició castellana, A la Caza del Amor, traducció fidel en lletra i esperit a l’original The Pursuit of Love, amb el menyspreable i carrincló de L’ Aventura de l’Amor, indigne d’una obra de gran calat com aquesta i més propi d’una mala novel-la rosa. Segon, una lloança, la de l’excel-lent traducció de Dolors Udina, amb un llenguatge fresc en consonància amb la desimboltura eixerida i espavilada, la negligència rebregada i conillera de la narradora. Dit això, aplaudir amb encomi les virtuts d’una novel-la que, a pesar d’una aparent lleugeresa, amaga la brillantor d’una joia de la literatura social. Per molt que el títol, en qualsevol de les seves versions, incideixi en la importància de l’amor i no deixi de ser fidel a la recerca incansable de la Linda d’un amor idealitzat i, com a tal, impossible de realitzar en la persona de cap ésser de carn i ossos, l’autèntic interès de la novel-la va més enllà de les fites i fracassos amorosos i troba la seva màxima expressió en la confrontació social entre una petita noblesa vinguda a menys però en possessió de tots els tics que la defineixen com a tal, de tots els atributs aristocràtics que, inclús en les seves manifestacions més paupèrrimes i roïns, li atorguen un estatus privilegiat, i una burgesia ascendent, en possessió de la riquesa econòmica però mancada dels més elementals hàbits i coneixements de l’alta societat, el que fa que adquireixi la condició del nouvingut petaner i a la vegada superb que pot comprar-ho tot menys les més evidents normes d’etiqueta. Això és el primer matrimoni de la Linda amb en Tony Kroesig. El fracàs anunciat donarà pas a un nou experiment d’hibridisme social. En efecte, la Linda ho torna a provar amb en Christian Talbot, un comunista de bona arrel disposat a épater la bourgeoisie, l’aristocràcia i tot el que se li posés pel davant. El compromís d’en Christian pels desafavorits i els desclassats i el sentit de la responsabilitat que el porta a implicar-se en la Guerra Civil espanyola treu allò més solidari i entregat de la Linda. Tot i així, la camaraderia té uns límits i el daltabaix amorós és qüestió de temps. Desenganyada i desesperada, la Linda s’abandona en els braços de Fabrice de Sauveterre, un francès extravagant de pèssima reputació que, a pesar de tractar la Linda com una mantinguda, li oferirà l’amor i la dedicació que la protagonista havia estat reclamant a crits des de la seva adolescència. Efectivament, la vida de la Linda es resumeix en una recerca inexorable de l’amor, en absolut com una aventura capriciosa, sinó com una necessitat ineludible d’assolir la felicitat.
Nancy Mitford, en suma, beu de la tradició literària de Jane Austen i, a través de les cuites d’una jove enamoradissa i irreflexiva, narrades amb un divertidíssim estil desmanegat i juganer, ens convida al gran àpat de la lluita de classes. La cacera de l’amor? Sí. La metamorfosi social? També.
Esteve [27 d’agost de 2014]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada