Dues notícies: una de bona i una de dolenta. La bona és que l'editorial Akal ha decidit posar a preu de paquet de cigarretes uns quants títols de la seva col-lecció Literaria, principalment d'autors europeus del segle XX que mai han rebut un reconeixement massiu i que formarien part d'aquells escriptors que, en ser anomenats, desperten gestos de reconeixement i fins i tot d'admiració entre els entesos, però dels que difícilment es pot citar alguna novel-la ni sota amenaça de mort. Alguns d'ells sí que s'han acabat establint com puntals de la recent novel-la europea, cas d'Erri de Luca, de Mirolad Pavić o de Siegfried Lenz, mentre d'altres es beneficien d'un prestigi immaculat en el món de la poesia i això els fa sospitosos d'excel-lència en l'àmbit narratiu, Ingeborg Bachmann, Lars Gustafsson o Johannes Bobrowski, entre d'altres. La notícia dolenta és que malament anem quan aquest tipus de literatura ha de passar una repesca per provar de captar de nou l'atenció dels lectors.
Ingeborg Bachmann ha passat als manuals de literatura com una contrastada poetessa, inclosa fins i tot en el famós cànon d'Harold Bloom. Malina és la seva novel-la més coneguda, escrita el 1971 i projecte inaugural d'un cicle narratiu anomenat "Tipus de mort", títol que ja aventura que la seva literatura no és precisament festiva. Com detalla Cecilia Dreymüller en el indispensable Incisiones. Panorama crítico de la narrativa en lengua alemana desde 1945, de Malina se'n van vendre més d'un milió d'exemplars durant els anys 80 i es va reeditant constantment. Partint d'aquí, deu ser que ja fa anys que ens diferenciem dels alemanys perquè aquesta és una obra poc complaent. Novel-la de només tres personatges, descriu els malentesos entre la narradora i els dos personatges masculins, Ivan, amb qui té o, millor, desitja tenir una relació tòrrida i apasionada, i el Malina que dóna nom a la novel-la, amb qui es confronta d'una manera més intel-lectual. El principal leitmotiv es concentra en les dificultats de comunicació entre la narradora i cadascún dels dos companys, si més no pel que fa a la comunicació parlada, sempre entretallada i intermitent, plena d'interrupcions i emocions inexpressades. En canvi, quan el llenguatge prescindeix de la paraula i es manifesta amb expressions no verbals com ara una partida d'escacs, un passeig en veler o l'encesa d'una cigarreta, la comunicació sembla més fluïda, com si aquestes fossin maneres de relacionar-se més naturals i acostessin les persones, mentre que el llenguatge parlat o escrit, artificial com a producte de la creació humana, desvirtués els sentiments i, més que enfortir els lligams, creés un mur inexpugnable. Tot plegat, afegit a constants referències a un turmentat passat paterno-filial expressat mitjançant els somnis de la protagonista, converteixen Malina en una novel-la compromesa amb el paper de la dóna en una societat moderna, però hereva d'un passat tortuós. L'argument és sinuós i els personatges tenen uns plecs difícils d'entreveure a simple vista i això fa la literatura de Bachmann hermètica en el seu desenvolupament.
Afortunats aquells que han decidit que és el moment de deixar de fumar. Pel preu d'un paquet de tabac poden regalar-se una novel-la de primera magnitud, assajar amb un tipus de literatura autoexigent que premia el lector agosarat amb una recompensa d'alt nivell intel-lectual, no perquè ens faci més savis, sino perquè ens obliga a intentar ser-ho. Ara bé, compte amb l'efecte rebot: si, després de llegir Ingeborg Bachmann, tornem a Dan Brown, correm el perill d'acabar fumant el doble.
Esteve [4 de juny de 2013]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada