Diu Charles Dickens a Temps Difícils, parlant de la ciutat industrial de Coketown: "Tenia diversos carrers amples tots molt semblants entre si i molts d'estrets encara més semblants entre si, habitats per gent igualment semblant entre si, que entraven i sortien a les mateixes hores , fent el mateix so sobre aquests paviments, per a realitzar la mateixa feina i per als que cada dia era igual a l'anterior i al següent, i cada any l'equivalent del passat i del que vindria. " Aquesta descripció podria servir perfectament per entendre com és Bundanyabba, la ciutat de la plana central d'Austràlia, incolora i inodora, encara que altament tòxica, protagonista privilegiada de la novel-la de Kenneth Cook Pánico al Amanecer.
En efecte, la narració de Cook contraposa dos conceptes oposats que funcionen en paral-lel al de camp i ciutat, en aquest cas, metròpoli de la costa i ciutat de l'interior. Sidney, la gran ciutat de la costa, és el paradís vacacional que un jove mestre anhela al final d'un esgotador curs escolar; Bundanyabba, la petita ciutat de l'interior, l'infern en què es submergirà. Àrida, desèrtica, aïllada i febril, encarna les dues grans manifestacions del mal. D'una banda, el paisatge, i, d'altra, la seva gent. Una temperatura inclement, una duresa de l'entorn i dels seus habitants, un escenari inhòspit d'acord amb l'aparent hospitalitat local, posaran a prova la immaduresa i la candidesa d'un home acostumat a tractar amb nens. Allà descobrirà el vici en majúscules, primer a través del joc (la pèrdua de tots els seus diners el retindrà a la ciutat), després a través de la beguda (únic mètode d'apaivagar la set i causa del desequilibri psíquic i moral del protagonista) i , en darrer lloc, a través del sexe (decebedor en la versió natural, inconscient i ambigu en versió contra natura). El somni d'arribar a Sidney es converteix en el malson de romandre a Bundanyabba, sense un cèntim, a costa de la generositat dels vilatans (manifestada en rondes cerveseres i caceres salvatges) i sense perspectives de trobar una sortida del túnel.
Excel-lent retrat de pànic agorafòbic i de les conseqüències de forçar la supervivència en un hàbitat hostil, Pánico al Amanecer és una magnífica novel-la, precedent de faules apocalíptiques com Mad Max, i el més important de tot: que es llegeix d'una tirada.
Esteve [30 de Maig de 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada