BARRA SINIESTRA de VLADIMIR NABOKOV

Afirmació: Nabokov era un estilista. Dilucidar si en les seves obres prevalia l'aspecte estètic sobre l'ètic no és una tasca fàcil perquè tots dos aspectes apareixen de la mà. La paradoxa: la seva obra més popular i polèmica (Lolita) és coneguda per plantejar un dilema ètic -la relació sexual entre un home madur i una menor-, mentre que en la major part de les seves novel-les l'exercici estètic minimitza el plantejament moral i el enfosqueix deixant-lo en un segon pla.

    Barra Siniestra és la primera novel-la del Nabokov "nord-americà". Exiliat de Rússia després de la Revolució i havent vagat per Europa, Nabokov s'estableix als Estats Units i escriu el 1947 una novel-la en la qual, què curiós, un professor universitari (coincidència) es veu assetjat per un Estat totalitari i repressor (coincidència) i ha de decidir entre la delació i la submissió al nou poder o l'arriscada defensa de les seves conviccions (coincidència).Diguem que el plantejament no va ser molt original en un moment en què Arthur Koestler havia publicat El Zero i l'Infinit (1940) i Orwell estava preparant 1984 (1949), amb els antecedents d'Un Món Feliç de Huxley i Nosaltres de Zamiatin previs a la II Guerra Mundial. El tractament del problema moral, a més, és pueril i poc afortunat, de manera que la importància de la novel-la no pot derivar de cap manera del seu valor ideològic. Però concloure que el seu valor és nul seria tan neci com afirmar que la bellesa d'un quadre resideix en el tema triat més que en la tècnica o el color de les seves pinzellades. Per descomptat que aquest hàndicap treu mèrit al conjunt de l'obra, però Nabokov i el seu geni sobreviuen pel treball meticulós amb el llenguatge i la seva capacitat per bolcar tots els seus coneixements en cadascuna de les frases. Si ell les construeix com un científic al seu laboratori (no en va la seva fama com entomòleg ha sobreviscut al costat de la seva perícia literària), el lector s'ha d'aplicar a un esmicolament microscòpic per assolir una mínima comprensió (en aquest sentit, és de lamentar l'absència de les notes explicatives que acompanyaven l'edició de Barra Sinistra a les Obres Completes III de Galàxia Gutenberg). És per això que, més enllà dels seus personatges, el veritable protagonista de la novel.la és el narrador, que manipula i mou els fils d'uns titelles mancats de voluntat i significació. No és estranya, doncs, la seva afirmació que "l'obra d'art no té cap importància per a la societat .(...) M'importen un rave el grup, la comunitat, les masses i altres (...), no hi ha dubte que el que lliura a l'obra novel.lesca de les larves i la floridura no és la seva importància social, sinó el seu art, únicament el seu art" (Opinions Contundents, Editorial Taurus). No tots van valorar el seu art; el seu millor amic a Amèrica, el prestigiós crític Edmund Wilson, va considerar que era una obra fallida, i el seu millor biògraf, Brian Boyd, no va dubtar a afirmar que era la seva pitjor novel.la. De tota manera, amb la perfecció d'algunes imatges (els bassals, les taques o els líquids abocaments com mapes d'una geografia humana), la prefiguració d'alguns personatges (Mariette anuncia la futura Lolita) o la profunditat d'alguns anàlisi metaliteraris o intertextuals (la divagació sobre Hamlet i el corpus crític a que va donar peu en l'Alemanya de finals del XIX) n'hi hauria ben bé prou per atorgar un aprovat alt a Barra Siniestra. 

    Ah, i sense oblidar que, és clar, apareixen papallones i problemes escaquístics. 

Esteve