ENEMIGUES DE L'ÀNIMA de CLARA SOLEY

Algú va llançar una vegada la frase "l'amor sempre triomfa" i va fer fortuna. La falca va quedar com a conclusió per a la majoria de les males novel-les i per a gairebé totes les (bones i dolentes) comèdies romàntiques de Hollywood. En aquells pocs casos en què l'amor no triomfava, per la intervenció decisiva de persona interposada o per presència devastadora de la mort com obstacle insalvable, abandonàvem un amor triomfant per a celebrar un altre o deixàvem d'estar davant d'una comèdia per a trobar-nos davant un drama i sortien a la llum carrincloneries com "Love Story" (la pel-lícula i la novel-la). El cas és que ens hem acostumat, a força de desitjar un món millor, a desenllaços del tipus "van ser feliços i menjaren anissos", malgrat que som conscients que la vida acostuma a saltar-se aquests eslògans amb la facilitat i la freqüència amb què un conill salta un matoll.

Precisament de la vida tracten els relats inclosos en el volum Enemigues de l'Ànima de Clara Soley i, si realment estem parlant de la vida en majúscules, això no pot més de significar que l'amor moltes vegades fracassa. I és que d'amor, o de desamor (tot depèn del punt del vector en què ens aturem en aquesta línia contínua que ens entestem a dibuixar per traçar el nostre recorregut), parlen aquests relats, de vegades sota les formes més tradicionals i estandarditzades -amor a la parella, amor als fills, amor a una amiga-, de vegades sota les formes més insospitades i com per delegació -amor a un mateix, amor a un professor, amor al reflex de la nostra pròpia imatge-. Si es cita en paral.lel l'amor i el desamor és perquè tots dos conceptes es manifesten en els conflictes abordats pels relats, necessaris com ho són la metxa i la flama per estabilitzar la llum. Amor i desamor són tan quotidians com el so dels nostres passos i aquesta quotidianitat queda magníficament reflectida en el llenguatge emprat per apropar al lector uns personatges que ens són propers a les seves penes i esforços, als que una excel-lent oïda per al diàleg de carrer dota de corporeïtat i fins i tot de carnet d'identitat. Amor i desamor, com a conceptes abstractes, demanen en certs casos una anàlisi més profunda, una interiorització que elucubri sobre la veritable naturalesa dels sentiments, sense sotmetre's a la tirania de la plasmació visual, que de vegades cinematografia el conflicte i obliga a imaginar el desenllaç.

    Sovint es parla de la irregularitat dels relats recollits en un volum, com si no fossin irregulars les pomes d'un mateix arbre o els sots d'un mateix camí. Però en el cas dels relats de Clara Soley agrupats en Enemigues de l'Ànima només es pot parlar de regularitat, tant en l'estil adoptat per presentar-nos-els com en aquest comú denominador anomenat fracàs, pedra filosofal d'aquests renaixements que necessiten d'una petita mort per insuflar plena vida. Això sí, l'amor sempre triomfa ... fins al proper fracàs.

    Esteve [10 d'Abril de 2011]