Amb savi criteri, l'Editorial Península ha decidit reeditar Noticias de Libros, un volum que recull els informes que Gabriel Ferrater va lliurar com a lector a les editorials per a les quals va treballar, i aquesta és una notícia per celebrar perquè es fa francament difícil no riure amb moltes de les valoracions que Ferrater emet dels llibres que se li presentaven susceptibles de publicació.
En els primers anys 60 i en els inicis dels 70, les Editorials Seix Barral a Espanya i Rowohlt Verlag a Alemanya van rebre els informes de Gabriel Ferrater, concisos en la seva majoria, extensos alguns, brillants sempre, en què opinava sobre la idoneïtat de publicar els llibres que se li donaven a llegir, llibres dels més variats pelatges, des de novel-les, assajos d'economia, d'història i d'antropologia, volums de lingüística i tractats de psicologia fins assaigs sobre art o sobre sociologia. Per descomptat, és indubtable la capacitat crítica de Ferrater, però el valor dels informes no resideix tant en les anàlisis professionals sinó, sobretot, en les còmiques i hilarants maneres de rebutjar la publicació dels llibres. Ferrater, excels poeta, coneixia en profunditat diverses llengües, es movia amb solvència en múltiples matèries i el seu bon olfacte crític queda demostrat en la llarga vida de títols i autors a qui va enaltir i en l'oblit en què segueixen aquells als quals va rebutjar. A més, no tenia cap problema en admetre que els seus coneixements en determinats temes eren precaris i amb franca honestedat intel-lectual es va abstenir de valoracions en els casos que provocaven dubtes, ja sigui respecte a la qualitat com a la comercialitat ("me alegro de que mi dinero no tenga que decidir si quiere ser invertido en este libro"). No així en els autors que defensava, defensa acèrrima i incondicional que el portava a no recomanar potser un títol fallit, però sí a estar atent a la trajectòria d'aquest autor perquè apuntava qualitats que en un futur cristal-litzarien. Les crítiques positives acostumen a ser profundes, sagaces i sense prejudicis, encara que el succès del llibre cal atribuir-lo principalment a les crítiques negatives. Gens contemporitzador, sense gens ni mica de condescendència, quan un llibre no li agrada apunta directament a la línia de flotació. Com a mostrari, els llibres que no van rebre el seu placet contenen perles com "Inviable. No entiendo como ha llegado a la imprenta", "De entrada, la única impresión que causa este libro es que es tonto", "Literatura completamente provinciana", " Uno lo ve y no lo cree. Este hombre ha conseguido no solo no entender nada, sino que ha conseguido analizar(lo) todo mal", per no parlar dels adjectius categòrics per desestimar una publicació, des de "basura" o "infecto" fins a "payasada" o "libro imbécil". No obstant això, és el sentit de l'humor (mai exempt d'una il-luminadora i sàvia percepció) el que converteix alguns informes en obres mestres i aquí no puc resistir-me a la citació amb noms i cognoms. De Bécković & Radovic, Random Targets, Harcourt Brace comença dient "Estos dos autores con nombre de pareja de clowns se han reunido en este librito para hacer honor a su nombre". De George Boas, The history of ideas, Scribner's acaba la seva anàlisi d'una frase dient que és "una especie de merengue mental, con un anacoluto, una redundancia y dos o tres falsedades". De Peter Berglar, Wilhelm von Humboldt, Rowohlt conclou "en definitiva, es un pipí de un ignorante". De Jack Trevor Story, Something for nothing, Secker & Warburg comença "O, mejor dicho, nothing for nothing. Esta es una de esas novelas picarescas cándidamente cínicas que los ingleses están produciendo ahora por docenas: follar como conejos y reparar coches con alambre. Digamos, la tradición de Kingsley Amis ". O, per acabar (i per a què al lector li quedin encara moltes perles per descobrir), de Michel Alvès, Le Pêcheur, Grasset s'arrenca així: "Un librito tonto. La solapa nos informa de que el autor tiene veinte años. Era de suponer. O, quizás mejor, uno habría supuesto a un viejo universitario que ya chochea".
Com a conclusió, si vostè té la intenció d'escriure i publicar un llibre, facis un favor i imaginis el veredicte que un Ferrater qualsevol podria arribar a emetre sobre la seva obra. Només un exercici tal d'autocrítica i de vergonyós ridícul pot arribar a lliurar-nos de tant llibret ximplet i imbècil.
Esteve [20 de desembre 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada