Durant l'ocupació nazi d'Holanda, un jove matrimoni amaga a casa seva un jueu perseguit. Aquest és el punt de partida. Una comèdia en to menor. Aquest és el títol. 1947. Aquest és l'any de publicació de la novel-la. Pregunta: Com una novel-la de 1947 el tema de la qual era (i ho continua sent avui) tan delicat i despertava tantes sensibilitats podia ser titulada com comèdia? És que no eren, han estat i seran tràgiques qualsevol referències a l'holocaust, l'extermini jueu, la persecució nazi i la plaga d'antisemitisme que va acompanyar l'expansió alemanya per Europa durant la Segona Guerra Mundial?
Acceptem el "to menor" del títol. Un to menor s'acostuma a utilitzar en música per donar a les peces un caràcter més trist, més malenconiós i recollit i, en aquest sentit, quadra perfectament amb la intenció de la novel-la de Keilson. No així l'encapçalament com a comèdia. Els personatges són tràgics: un jueu perseguit que s'oculta en una ínfima habitació (tema recurrent en la literatura testimonial de l'Holocaust, el paradigma és el Diari d'Anna Frank), una jove parella, permanentment inquieta i incòmoda a causa del perill que per a si mateixos comporta la seva acció, i els motius dels quals per córrer semblant risc oscil.len entre l'humanitarisme benintencionat i l'assumpció poc entusiasta i gairebé involuntària d'una "obligació patriòtica", un veïnat anònim sospitós en tot moment de delació i que arriba a prendre la forma d'"enemic silent "(encara que, curiosament, no apareix en tota l'obra cap nazi que amenaci directament l'statu quo) i, en fi, uns parents, un metge i un policia, que demostren el seu compromís amb la Resistència activa o passivament. El decorat, és clar, també beu de la tragèdia: ocupació nazi, avions sobrevolant ciutats, bombardejos indiscriminats, la claustrofòbia de l'ocultació. On és la comèdia?
Un sol fet desencadena els esdeveniments d'una manera inesperada. El jueu protegit mor per causes naturals al llit i el jove matrimoni, amb la col.laboració del metge que testimonia la defunció, haurà de desempallegar-se del cadàver inculpatori. Aquí apareix l'element còmic que determinarà el caràcter final d'Una Comedia en Tono Menor. Les dificultats per traslladar el cos i desfer-se'n (que recorden les dels Bundren a Mientras Agonizo de Faulkner) i els descuits en la destrucció de proves incriminatòries, al costat de petits apunts irònics (el jueu és de professió perfumista -potser per la desmesurada mida d'aquesta prominència que s'atribueix als jueus- i no pot ni "treure el nas" per la finestra) matisen i contraresten de manera gairebé vodevilesca l'esperit tràgic de la novel-la. En cap cas es tracta d'una comèdia jocosa en què el riure s'apoderi d'un. Ni molt menys. És només que l'ambient opressiu i asfixiant que envolta el seu desenvolupament troba elements contrapuntístics que permeten que un to menor sigui alhora scherzant. Res gens fàcil, per descomptat, i això és el que li dóna, al costat de l'oportunitat, immediatesa i actualitat del moment històric de la publicació, valor d'obra mestra.
Esteve [15 de Maig de 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada