LA SETENA FUNCIÓ DEL LLENGUATGE de LAURENT BINET/ LA SÉPTIMA FUNCIÓN DEL LENGUAJE de LAURENT BINET

    Quina llàstima! La Setena Funció del Llenguatge de Laurent Binet és una novel·la exemplar sense cap mena de dubte. Exemplar perquè ocuparia un lloc destacat si un dia es fes una classificació de novel·les en que l'autor desaprofita de forma clamorosa els mitjans que té al seu abast. Poques vegades un escriptor que ha demostrat un estat de forma sublim en la seva anterior novel·la, com va ser el cas de Laurent Binet en l'aclamada Hhhh, un prodigi de ritme narratiu en que s'equilibraven de manera magistral el coneixement d'un episodi històric amb l'habilitat per plasmar-lo en clau novel·lesca, ha ensopegat sense atenuants en la seva següent novel·la per un excés d'ambició desmesurada com és el cas que ens ocupa. Potser es podria esmentar un paral·lelisme amb El Pèndol de Foucault d'Umberto Eco, un desgavell que vessava coneixements per tots cantons i que, malgrat aquest potencial, es convertia en una extravagància incomprensible i supèrflua. Demostració ambdós casos de que, com el cor i la raó, la novel·la té uns motius que l'ntel·lectualisme no entén.

    I això que el punt de partida és d'allò més engrescador. Roland Barthes, un dels semiòlegs més importants del segle XX, va morir atropellat a Paris tot just quan sortia d'un dinar amb el candidat a la presidència de la República Francesa, François Miterrand. Aquest fet històric serveix a Binet per desplegar tot l'arsenal de French Theory, és a dir, de teories postestructuralistes, de deconstrucció, de Derrida, de Foucault, de Kristeva, de Sollers i demés animals filosòfics francesos que van donar un tomb a la filosofia, escindint-la en dos grups antagònics, analítics i continentals. Suposadament, Barthes estava en possessió de la setena funció del llenguatge, una funció que havia esbossat el lingüista Roman Jakobson i que, pretesament, serviria per dominar l'art de l'argumentació i la retòrica i permetria un polític derrotar els seus adversaris en qualsevol debat. El complot està servit en forma de conspiració i Binet afina la ploma per apuntar cap a la novel·la de gènere, cap el polar, el policíac d'arrel francesa, amb dos herois: el comissari Bayard, assignat al cas, i Simon Herzog, un professor universitari que coneix els entrellats de la semiologia. I a partir d'aquí, le deluge, que diuen els francesos. Perquè tot plegat és un despropòsit que porta el lector a fer-s'hi mal. Un farciment innecessari de citacions filosòfiques, on els personatges parlen com si estiguessin recitant una tesi doctoral, on els estereotips arriben a ofendre la ignorància del lector (no la intel·ligència, perquè per ofendre aquesta caldria que Binet fes un esforç per fer-se entendre). Foucault parlant de biopoder mentre deixa que li mamin uns proxenetes, Kristeva com agent estrangera sotmesa a la loqualicitat  i les barrabassades de Philip Sollers, Derrida i Searle enfrontats com dos púgils de barriada, lògies ocultes, sacrificis rituals, dos agents búlgars que inevitablement recorden els Dupont de Tintín, i una astracanada final amb màfia napolitana per acabar-ho d'amanir.  Vaja, que acabes no tenint més remei que petar-te de riure per impotència. I jo diria que això no és bo ni desitjable. Sorprèn que Binet no s'hagi adonat del mal que li fa tot plegat a la novel·la, a no ser que hagi practicat allò de l'escriptura automàtica i ni s'hagi molestat en revisar el text un cop li van passar els efectes dels psicotròpics. En definitiva, que qui vulgui saber alguna cosa sobre French Theory, que furgui a la secció de filosofia, que qui vulgui una novel·la policíaca, que remeni a la secció de novel·la negra, que qui vulgui una novel·la intel·lectual, que llegeixi Proust, Joyce o Mann. La Setena Funció del Llenguatge de Laurent Binet només pot endreçar-se a la secció de boutades, de despropòsits. I és tan estranya la seva naturalesa, que potser fins i tot pot arribar a inaugurar un gènere literari: el de l'esperpent intel·lectual.

La Setena Funció del Llenguatge, de Laurent Binet. Traducció de Josep Alemany. Edicions 1984, 476 pàgines,  21 €.
La Séptima Función del Lenguaje, de Laurent Binet. Traducción de Adolfo García Ortega. Editorial Seix Barral, 448 pàginas. 21 €.