Serà veritat que la principal aspiració humana acaba consistint en el just equilibri entre estimar i ser estimat? Si és així, els protagonistes de Tula Springs són una colla de desequilibrats i, per tant, de fracassats, insatisfets, infeliços i amargats. Bé, no ens posem tan prosaics i anem a pams.
Qui és James Wilcox, l'autor de la novel·la que ens ocupa? Doncs ni punyetera idea, si no fos perquè apareix en la inclassificable classificació del canon occidental de Harold Bloom. Com a bon mapa de ruta, la tria que fa Bloom permet descobrir noms i cognoms de gent que d'altra manera ens passaria desapercebuda. Més desapercebuda, encara, si l'editor decideix prescindir del títol Baptistas Modernos, l'obra llistada per Bloom, i substituir-lo pel de Tula Springs, més propi de mini-sèrie de televisió, amb l'excusa de fer-hi encabir un relat i un article del mateix autor. Sigui com sigui, ens arriba una excel·lent novel·la i amb un aval de prestigi.
Tula Springs, paradisíac (?) paratge de l'Amèrica profunda, podria ser perfectament feu de l'oficina electoral de Donald Trump. Personatges que malviuen de feines precàries i mal pagades, que es passen més temps a l'atur que treballant, ex-convictes que volen ser actors de Hollywood, bufets d'advocats de mala mort que subsisteixen de petites reclamacions i, en general, homes i dones sense esperances ni ambicions. Tenir un cotxe, mantenir una casa, reunir-se per discutir passatges bíblics, aquestes són totes les aspiracions existencials d'aquests perdedors. Totes? Bé, no, hi ha una cosa que tots els habitants de Tula Springs persegueixen i que, malauradament, per més que allarguen el braç, els hi queda a un pam sense arribar a assolir-la: la felicitat. I ja se sap que felicitat vol dir amor. El malestar vital d'una vida trista i neuròtica queda encarnat en el principal protagonista, Mr. Pickens, submergit en l'avorriment d'una feina vulgar, capaç només de despertar de la seva abúlia quan li diagnostiquen un càncer terminal. Aquesta notícia, afegida a l'arribada d'un germà ex-presidiari i combinada amb les expectatives d'algunes de les dones del poble, en la frontera tots plegats de veure com se'ls hi passa l'arròs, desencadenarà una sèrie de malentesos que despertaran de la letargia una comunitat tancada i sense esperança i alliberaran els seus habitants de la desolació i de l'aïllament. Wilcox demostra la seva destresa dirigint la novel·la cap l'humor. Partint d'un plantejament farcit de patetisme tràgic, Tula Springs ens encamina a través de situacions equívoques cap un patetisme còmic, tan còmic que en algun moment apunta cap el vodevil. La gradació d'aquest desplaçament de la tragèdia cap a la comèdia és un exercici mestre de mesura i equilibri, sense que en cap moment sembli que Wilcox forci les situacions o desvirtuï el tarannà dels personatges. Potser és en el desencadenant final, en la conclusió de la novel·la, on Wilcox dóna un pas de rosca excessiu i el desenllaç se li escapa de les mans per excés de bonhomia, per massa tonatge de final feliç. Aquella lleugeresa que ens ha anat acompanyant i que sense adonar-nos-en ens ha anat deixant un somriure involuntari es converteix, per culpa d'una excessiva cura en aconseguir la quadratura del cercle, en un decebedor encaix de peces que, per la seva naturalesa, no haurien d'acabar acoblant-se mai.
Malgrat aquest final, Tula Springs és una esplèndida i desenfadada novel·la de situacions, retrat d'una Amèrica trista i dessolada, la mateixa l'any de publicació de la novel·la el 1983 que la d'hores d'ara, però que avui en dia ha acabat renunciant a la possibilitat de l'amor posant les seves esperances de futur en mans d'un trepa maldestre.
Tula Springs. James Wilcox. Traducció de Damià Alou. Editorial Contra, 2016. 319 pàgines. 20,90 €
Esteve [24 de gener de 2017]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada